Metodologia

Com es passa dels resultats oficials per mesa electoral al mapa: què es compta, com s'agrupa el territori en nacions i quins límits tenen les dades.

Eleccions

Eleccions generals al Congrés dels Diputats: novembre del 2011, desembre del 2015, juny del 2016, abril i novembre del 2019 i juliol del 2023. El Senat no hi és inclòs.

Nacions

El mapa llegeix l'Estat com un Estat de nacions. Cada comunitat autònoma pertany a una nació; les nacions de diverses comunitats tenen parts interiors, com EAE i Nafarroa a Hego Euskal Herria.

Nació	Parts
Hego Euskal Herria	EAE · Nafarroa
Països Catalans	Catalunya · País Valencià · Illes Balears
Galiza	Les seves províncies
Andalucía	Les seves províncies
Canarias	Les seves províncies
Aragón	Les seves províncies
Resta de l'Estat	Per comunitats autònomes: Asturias, Cantabria, Castilla y León, Castilla-La Mancha, Extremadura, Madrid, Murcia, La Rioja, Ceuta, Melilla

Només hi compta el territori on es vota al Congrés: d'Euskal Herria, Hego Euskal Herria (Iparralde vota a França), i dels Països Catalans, les tres comunitats de l'Estat (la Franja de Ponent queda dins d'Aragón). Asturias, Cantabria i León van a la resta de l'Estat. És una taula editorial, que es pot revisar.

Què es compta

Votants = vots a candidatures + vots en blanc + vots nuls. Participació = votants / cens.
Els percentatges de cada candidatura es calculen sobre els vots a candidatures, sense blancs ni nuls. Per això no coincideixen amb el percentatge oficial, que es calcula sobre els vots vàlids (amb els blancs).
El vot exterior (CERA, residents a l'estranger) no és a cap secció ni municipi i en queda fora, també dels totals de província, comunitat, nació i Estat.
Tot se suma des de la mesa electoral: secció, municipi, província, comunitat, nació i Estat.
Els municipis fusionats es mostren com són avui en totes les eleccions: Oza-Cesuras (Oza dos Ríos i Cesuras, 2013) i Cerdedo-Cotobade (Cerdedo i Cotobade, 2016).

Candidatures

Fins a la comunitat autònoma, cada candidatura apareix amb les sigles amb què es va presentar allà (PSC, PSdeG-PSOE, EH Bildu…). A les nacions de diverses comunitats i a l'Estat s'agrupen per la candidatura estatal a què pertanyen, segons el mateix Ministeri: PSC, PSdeG-PSOE i PSOE sumen com a PSOE.

Per a les variacions (▲▼) respecte a les eleccions anteriors, una mateixa força es reconeix encara que canviï de sigles (ERC-SOBIRANISTES i ERC, per exemple). Els colors dels partits són els d'una taula pròpia.

Capes del mapa

Guanyador: la candidatura més votada a cada zona.
Escons disputats (només per províncies, que són les circumscripcions): vots que van faltar a la candidatura següent per prendre l'últim escó a qui se'l va endur: 1.000 o menys, 1.000–5.000, 5.000–10.000, 10.000–20.000 i més de 20.000.
Participació: 58 % o menys, 58–64, 64–70, 70–76 i més del 76 %.
Blocs: investidura davant de dreta, a tots els nivells; a les províncies, per l'últim escó. Vegeu «Blocs» més avall.

Escons

Els escons són els oficials de cada circumscripció (la província; Ceuta i Melilla, un cadascuna), publicats pel Ministeri de l'Interior. Els d'una comunitat, una nació o l'Estat són la suma de les seves províncies; en total, 350. Els municipis i les seccions no tenen escons propis: no s'hi mostren.

Per a l'últim escó de cada província, el repartiment es refà amb la llei D'Hondt: candidatures amb almenys el 3 % dels vots vàlids de la província (amb els blancs) i, en cas d'empat, l'escó per a la que tingui més vots. Aquí sí que es compta el vot exterior (CERA), perquè el repartiment oficial el compta. El resultat coincideix amb els escons oficials a totes les províncies i eleccions. El marge és quants vots més necessitava la candidatura amb més opcions per prendre l'últim escó a qui se'l va endur, amb la resta de vots igual.

Blocs

La capa Blocs reparteix les candidatures en dos blocs, els de la investidura del 2023 (una taula pròpia, que es pot revisar):

Bloc d'investidura: PSOE (amb PSC, PSdeG-PSOE, PSE-EE…), SUMAR, EH Bildu, EAJ-PNV, ERC, Junts, BNG i Coalición Canaria.
Bloc de la dreta: PP, VOX i UPN.
Antecessors, a les eleccions anteriors al 2023: els de SUMAR (Podemos i les seves confluències, IU, EQUO, Más País, Compromís i MÉS per Mallorca), els de Junts (CiU, DL i CDC), Amaiur (EH Bildu), Nós (BNG) i Navarra Suma (UPN).
Altres: la resta, com Ciutadans, UPyD, Geroa Bai, la CUP, el PRC o Teruel Existe.

A les províncies, que són les circumscripcions, el mapa pinta el bloc que es va endur l'últim escó, més intens com més vots li van faltar a l'altre bloc per prendre-l'hi (els de la seva candidatura amb més opcions): 5.000 o menys, 5.000–10.000, 10.000–20.000 i més de 20.000; en gris, si va ser per a una candidatura de fora dels dos blocs. A la resta de nivells (nació, comunitat, municipi i secció), el bloc amb més vots, més intens com més gran és el seu avantatge sobre l'altre: 5 punts o menys, 5–10, 10–20 i més de 20. A la pestanya Escons, els escons de cada bloc; a Resultats, els seus vots.

Evolució

La pestanya Evolució mostra com ha votat cada zona a les sis eleccions, de l'Estat al municipi (les seccions canvien d'un any a l'altre i no es poden comparar). Cada línia és un partit, encara que canviï de sigles (amb el nom de l'última vegada); hi surten els que han arribat al 4 % alguna vegada, com a màxim set. Si en una elecció es presenten dues candidatures del mateix partit, compta la més votada. Amb la capa Blocs, una línia per bloc.

Territori i seccions censals

Seccions censals: l'INE publica el seccionat a 1 de gener de cada any. Cada elecció es dibuixa amb l'any que encaixa millor amb les seccions de les seves meses: novembre de 2011 → 2012; desembre de 2015 → 2015; juny de 2016 → 2016; abril de 2019 → 2019; novembre de 2019 → 2020; juliol de 2023 → 2024.
Municipis: contorns de l'INE del 2025. Províncies, comunitats i nacions surten d'unir-ne els municipis.
Els contorns se simplifiquen perquè el web carregui de pressa, sense obrir forats entre zones veïnes.
Els terrenys comunals que no pertanyen a cap municipi (com les Bardenas Reales) no tenen votants i surten en gris.

Noms de lloc

Els noms de municipis, províncies i comunitats van en la llengua del lloc, en totes les llengües del web: els de l'INE (als municipis bilingües, la forma local) i, a Hego Euskal Herria, els noms oficials en basc. Les sigles de les candidatures són les del Ministeri.

Límits coneguts

Sense vot exterior (CERA), excepte per a l'últim escó: els totals són una mica menors que els oficials.
Percentatges sobre vots a candidatures, no sobre vots vàlids.
El 2015, a les meses d'uns 2.200 municipis, els fitxers del Ministeri no quadren entre ells: el total de vots a candidatures no coincideix amb la suma dels vots de cada candidatura (43.289 vots a tot l'Estat, el 0,17 %). Els percentatges es calculen sobre la suma de les candidatures (els vots que reparteixen els escons) i la participació, amb els totals de les meses.
El seccionat canvia d'un any a l'altre: una mateixa secció pot no ser comparable entre eleccions. Per això les seccions no mostren variacions.
Les variacions (▲▼) comparen sempre amb les eleccions generals anteriors.

Comprovacions

Unes proves automàtiques comproven, a cada versió, que el Congrés suma 350 escons, que coincideixen amb els oficials del 2023 i que els vots de cada nivell sumen el mateix que els del nivell inferior.